AHIR, AVUI I DEMÀ

Serà així la telefonia mòbil del futur? Fa anys només existia la comunicació mitjançant les cartes i postals, és a dir, l’home a través de la tinta i el paper es comunicava. Més endavant es va crear el telègraf amb els codis Morse, el telèfon fix i el telèfon mòbil, per tant l’home inventa la màquina a partir de la qual ell es comunica. En un futur mitjançant les implantacions de xips i la nanotecnologia, l’home tornarà a ser el mitjà de comunicació.

Es tanca el cicle: de l’home a la màquina i de la màquina a l’home.

PÈRDUA DE LA MEMÒRIA COM A FONT D'INFORMACIÓ

La nostra vida és una acumulació de memòries visuals, sensitives, olfactives i vivencials, retingudes i emmagatzemades al nostre cervell com un disc dur sense límit de capacitat. Es sol dir que som el que som pel que em viscut, i en gran part, tenim una personalitat determinada per les circumstàncies i per les experiències obtingudes al llarg dels anys. Però que passaria si un dia, en un futur, perdérem la memòria? Necessitaríem proves tangibles per demostrar al mon i a un mateix de la nostra existència. Gràcies a les fotografies per exemple, podem congelar moments del present i guardar-los amb relativament seguretat en algun disc extern, ordinador, unitat d'emmagatzematge virtual en la red, etc.

Una de les grans pors que potser tenim els humans és la pèrdua d'informació, la no constància d'existència i de fets que corroboren una vida present que mai més podrem reviure sinó ara mateix. Un buit, un blanc, un no res. En la societat en la que vivim, la sobresaturació d'informació, la superposició i velocitat de les imatges fa que al final desapareguin als nostres ulls, ja que arriba un punt que ja no rebem cap estímul, tot es solapa i es torna invisible.

AFANY PER GUARNIR LA CIUTAT

El 1985 l'ajuntament de Barcelona va posar en marxa la campanya "Barcelona, posa't guapa", un programa de subvencions per a restaurar els edificis, fonts, places, espais urbans de la ciutat, amb l'objectiu de revaloritzar la ciutat que ja es tenia. Tot i que al darrere d'aquest eslògan hi ha una intencionalitat de reforma urbanística i cívica també, la paraula "guapa" no deixa de tenir un punt fred o frívol. Perquè no és el mateix "ser" que "posar-se" guapa. Quan una cosa és guapa, és guapa d'ànima, pel que conté, pel que és. No només per com es mostra a l'exterior. Igualment una persona guapa no és aquella que més engalanada va, serà guapa per la mirada, pel que transmet, pel que és.

Llavors jo em pregunto... ens em de maquillar tant per posar-nos guapos? Algo guapo no és necessàriament perfecte ni polit, la ciutat per definició és transformació, és caos, és canvi constant. Com diu Manuel Delgado en “Elogi d'un Vianant”, Barcelona ha estat víctima de tècniques empresarials per a fer de la ciutat una marca comercial, que s'ha encarregat de regular i codificar les realitats humanes en què consisteix tota concentració humana, “l’aplicació de principis de reticulació i de vigilància que posessin fi o aturessin l’opacitat i la confusió a què sempre tendeix l’urbà… la intenció de construir una ciutat perfecta, és a dir, una contraciutat” (M. Delgado, 2005).

És aquest afany de guarnir, de tapar, de maquillar, de posar-li un llaç a la ciutat en constant transformació, on la restauració d'un edifici que abans estava degradat no és guapo d'ensenyar, no és la imatge que volem que es vegi de la ciutat. S'ha creat una Barcelona planificada, oposada completament a la definició de ciutat, on s'ha d'amagar tota complexitat urbana, malestar i contradicció, per a donar pas a una ciutat domesticada, atractiva, sempre "guapa", en definitiva una ciutat miratge que pretén ocultar la passió, l'ansietat, la misèria, la ràbia, el forat de la vergonya, el paisatge negat, on sovint es fa "acupuntura urbana" gestionant la ciutat com una gran empresa amb estratègies de marketing urbà, per a vendre millor i més cara la ciutat.

La Rambla

Les parades de La Rambla han sigut fruit de tota una mena de debats. Els animals estàn en mal estat? Les parades que han posat noves són les adequades per aquest lloc? L'extrema venda de la rambla al turisme és bona? 

Abans hi passejaves i sabies que al principi de La Rambla et trobaries les emblemàtiques parades dels animals. Les famílies paraven a mirar-les, les d'ara passen totalment desapercebudes. Productes catalans, barça, gofres i gelats tot encarat a un consumisme turístic.

PETITS ELEMENTS QUE TRANSFORMEN LA CIUTAT

Cada vegada és més freqüent veure aquestes pancartes dins la ciutat de Barcelona. Llençols que demanen a crits un barri més digne. La Plataforma “Raval per viure” es va crear per unir els esforços de veïns i comerciants indignats (davant la manca de solucions per part de l’Administració), que volen que el Raval sigui un barri digne. Però la dignitat en aquest sentit pot arribar a ser molt paradoxal. Què entenem per barri digne? La dignitat és un terme amb les mateixes denotacions per a tots els ciutadans? Òbviament és impensable. La societat de Barcelona és un híbrid de cultures, creences i maneres de pensar molt variades. És curiós, però com un mateix missatge pot amagar tants significats. En unes entrevistes realitzades al Raval fa poc més d’un any, es va demanar als transeünts què era un barri digne per a ells. Uns van contestar que un barri segur i tranquil; d’altres, que un barri sense prostitució; uns pocs que un barri com el d’abans, sense immigració, mentre que la majoria d’immigrants demanaven un barri on es sentissin més acollits. Curiosa paradoxa, no us sembla? Tots ells malgrat que amb pensaments diferents estaven demanant més atenció per part de l’Administració. Està clar que els ciutadans tenen el deure de contribuir de manera tributària, llavors hem de reconèixer que també tenen el dret de rebre quelcom de l’Ajuntament que mostri cert interès per a la millora en la qualitat de vida.

Bé doncs, l’Hotel Barceló situat a la rambla del Raval sembla que és la resposta de l’Administració. Un Hotel molt bonic que dóna molt prestigi a la Rambla del Raval i de rebot al propi barri. Perfecte. Un Hotel de luxe situat al barri amb l’índex d’immigració més elevat. Segons l’Ajuntament això aporta nous visitants i directament noves butxaques al barri i d’aquesta manera més riquesa, més beneficis, més moviment, bla, bla bla... si però, un hotel on mai podran entrar la majoria de veïns del barri (no el podran gaudir) i on ni en un dels seus millors somnis podrien dormir. Això és pensar en el barri? Confrontar dos mons tan oposats és pensar en els ciutadans? Millorar les Rambles del Raval amb equipaments pensats pels veïns sí es pensar en el Raval. Millorar les façanes i les zones verdes també és pensar en el Raval. Crear més punts de trobada i d’oci al barri també és pensar en el Raval. Però sembla, que la ciutat s’ha d’engalanar i posar els seus millors vestits per així enamorar i captivar el millor turisme d’arreu, el turisme més selecte i el turisme de la cultura, capaç d’admirar arquitectures esculturals de col·leccionista.

CANVIS A LA CIUTAT DE BARCELONA

Nous contenidors a Barcelona

L’ajuntament de Barcelona ha renovat els parcs de contenidors de brossa de la ciutat. Els nous contenidors, són més grans i de línees més arrodonides, porten com a novetat la incorporació d’un nou receptacle on dipositar la matèria orgànica.

El nou contenidor, de color marró, serveix per llençar les restes de menjar, plantes, herbes, bosses de infusió, paper de cuina, taps de suro i llumins.

Al inici, aquesta nova iniciativa va generar alguna que altre polèmica i debat entre els barcelonins. En plena època de crisis econòmica no semblava el més lògic el renovar tots els contenidors, camions de brossa, etc. Quan molts d’aquests encara tenien pocs anys de servei.

Sembla lògic que el nou contenidor de residus orgànics no hagi generat moltes simpaties. Fins ara, per reciclar teníem tres contenidors (blau, groc i verd) on llençar el paper, el plàstic i el vidre respectivament, mentre que per la resta de brossa, inclassificable, s’usava el contenidor gris. Tot això ja posava per a les famílies un esforç extra, sobre tot d’espai, ja que es necessari preveure varies bosses on anar classificant la brossa fins al moment de baixar-la al carrer.

Per aquest motiu, l’ajuntament està promovent l’ús d’aquest nou contenidor orgànic amb la distribució de mini-contenidors on poder anar tirant la matèria orgànica que cada casa va generant.

El reciclatge es necessari, així que mesures com aquestes son bones per a conscienciar a la societat.