PÈRDUA DE LA MEMÒRIA COM A FONT D'INFORMACIÓ

La nostra vida és una acumulació de memòries visuals, sensitives, olfactives i vivencials, retingudes i emmagatzemades al nostre cervell com un disc dur sense límit de capacitat. Es sol dir que som el que som pel que em viscut, i en gran part, tenim una personalitat determinada per les circumstàncies i per les experiències obtingudes al llarg dels anys. Però que passaria si un dia, en un futur, perdérem la memòria? Necessitaríem proves tangibles per demostrar al mon i a un mateix de la nostra existència. Gràcies a les fotografies per exemple, podem congelar moments del present i guardar-los amb relativament seguretat en algun disc extern, ordinador, unitat d'emmagatzematge virtual en la red, etc.

Una de les grans pors que potser tenim els humans és la pèrdua d'informació, la no constància d'existència i de fets que corroboren una vida present que mai més podrem reviure sinó ara mateix. Un buit, un blanc, un no res. En la societat en la que vivim, la sobresaturació d'informació, la superposició i velocitat de les imatges fa que al final desapareguin als nostres ulls, ja que arriba un punt que ja no rebem cap estímul, tot es solapa i es torna invisible.