14/4/11
-Highline New York-
Los turistas que buscan un espacio para descansar y pasear tranquilamente, se encuentran en las Ramblas con otras personas que tienen un ritmo mucho mas acelerado que éstos. Éste conflicto crea problemas en los flujos de circulación de un paseo tan confluido. ¿Cómo poder compaginar los distintos ritmos de vida y de paseo en la Rambla de Barcelona? 
13/4/11
TORONTO CENTRAL WATERFRONT
3.5km de llargada projectats per Schollen & Company, Diamond + Schmitt Architects, Arup i Halsall. L'objectiu: crear sensualitat, identitat i exhaltar els sentits. Viure la ciutat. Un punt turístic per a passejar, també un punt de trobada pels ciutadans de Toronto, un parc de joc pels nens i un entorn tranquil per d'altres.
Un passeig prop del mar per a la ciutat, per a tots, projectat i pensat per a les persones. Una nova visió del llenguatge urbà ple de vitalitat i honestitat on tot tipus de ciutadà pot tenir-hi tot tipus d'experiències.
Durant la última sessió de classe, vam veure com les Rambles s'han tornat en un espai urbà d'oci i d'espectacle pel turisme. Obviament, els ciutadans de Barcelona també la utilitzen però no de la mateixa manera. El barceloní la utilitza com a lloc de pas gairebé obligat depenent del recorregut que fa i no acostuma a gaudir de la part central de les Rambles, del passeig. Camina, gairebé corra en alguns casos per la vorera intentant no ensopegar amb algú. No ens agradaria poder gaudir de les Rambles d'una manera relaxada i tranquila? No ens agradaria poder-nos assentar tranquilament a petar la xerrada amb els amics? No ens agradaria prendrer un refresc o un bon àpat en una de les terrasses de les Rambles?
Amb aquest exemple del passeig de Toronto vull mostrar d'alguna manera que això podria ésser possible i donar peu a la reflexió de quin tipus de passeig preferim.
12/4/11
El ruido visual vs. información personalizada
Hoy en día tenemos tanta información que nos ataca, que la filtramos, nos quedamos con lo que nos interesa, dejando de lado la mayor parte. La ramblas son un ejemplo del ruido visual, cada esquina esta repleta de publicidad dirigida al transeúnte.
La sociedad ha llegado al punto de filtrar tanto que prácticamente no hace caso a ningún tipo de información que le llega, es por esto que últimamente se han colocado las pantallas led de encima de los quioscos, o los diferentes establecimientos del “ciutat vella” contratan a gente que reparta información al usuario, obligando de esta manera a que reciban la información directamente.
QUÈ TINDRÀ LA RAMBLA QUE ATRAU A TOT EL MÓN?
La Rambla es un dels llocs de més trànsit de Barcelona. La gent passeja, admira les estàtues, que cada cop són més abundants i menys creatives, es topa amb la gent, s’estreny per poder circular, esquiva als insistents “pakis” venent joguines voladores i d’altres, compra gelats a les noves parades, es fa retrats, i fins i tot tenen la valentia de parar a dinar i a sopar a les horripilants terrasses que queden encaixades al passeig. La gent queda col·locada de cara al trànsit, observant què? Amb les taules col·locades delimitant l’espai de circulació, on la majoria de vegades has de passar quasi per sobre dels plat dels que mengen o ensopegar-te amb les potes de les cadires o simplement sentir-te observat com si formessis part de l’espectacle. Es impactant com degenera el circ de les Rambles.
Crec que seria interessant replantejar el desordre que es va generant a les Rambles, reorganitzar i simplificar aquells elements que la formen per poder obtenir un passeig amb més atractiu i més acceptació per part dels ciutadans de Barcelona.
DUALITATS
Aquí presento una sèrie de dualitats que em genera la imatge d'una Rambla transitada fins i tot de nit, un carrer que mai dorm, una artèria que uneix i condueix fluxes de gent del centre de la ciutat al passeig marítim.
ROSTRES ANÒNIMS ------------------ HOME SENSE CAP, SENSE EXPRESSIÓ
VELOCITAT, DINAMISME --------------------------- TEMPS ATURAT
L'OBSERVADOR ------------------------------------- ALLÒ QUE S'OBSERVA
LA FUGACITAT, ALLÒ EFÍMER------------------- L'ESPERA, LA PERMANÈNCIA
LA FOSCOR DE LA NIT -------------------------------- LA LLUM DELS FANALS
TURISME, CONSUM ---------------------------------- NEGOCI, EXHIBICIÓ
En busca de la comoditat
Un dels trets importants de les Rambles, és la Boqueria, un mercat majestuós , un espectable pels sentits al cor de Barcelona. Pels turistes no deixa de ser un lloc mes a visitar, però per als ciutadans barcelonins és més que un mercat, és un lloc on anar a passejar, on mirar, comprar, fer retroballes...
Tot això està molt bé, però solament per la gent que realment té temps, és a dir la gent gran. Les persones que treballen tot el dia, no tenen temps ni ganes de baixar cap a les Rambles especialment per comprar 2 enciams 4 tomàquets i 3 cebes. Crec que de la Boqueria se n’ha fet un destí turístic, com bé he dit abans, i que al cap i a la fi acaba agobiant per la mà de turistes que hi ha.
Per això la gran majoria de la gent, a l’hora de fer la compra va a supermercats o Badulaques. Són llocs on es busca la rapidesa per comprar i trobar les coses i sobretot LA COMODITAT de tindre un super al costat de casa, per no tindre de baixar a les Rambles (per exemple).Es podria dir que tots els hàbits que hi havia abans de passejar i anar a comprar, s’han reduït i/o eliminat per l’estrés i el ritme de vida quotidià.
Per tal de finalitzar i explicar el significat de la fotografia, com ja sabem, dir que per la Boqueria hi passa centenars de persones, però que els verdaders usuaris/ consumidors del productes que ofereix el mercat, són pràcticament gent gran. Tota l’altra gent que hi entra són turistes que simplement hi accedeixen perquè està marcat a les guies turístiques com a importantíssima fita que no s’han de perdre. Però realment aquestes persones són les consumidores de locals com el Dunkin, i locals de menjar ràpid. Perquè al cap i a fí es busca la rapidesa i la comoditat.
La espera de los banal
Igual que los usuarios del transporte público esperan su llegada, teniendo asi pues, un propósito por el que están en un lugar, los turistas en las ramblas se amontonan alrededor de los personajes que las poblan, esperando ser cautivados y alucinados con un simple gesto que llama su atención.
Por un lado, tenemos una sociedad que no se detiene ante nada, sin tiempo, que simplifica cada paso. Sin embargo, por otro lado, encontramos una sociedad que con el simple hecho de estar de vacaciones se atonta y se somete a todos los estímulos que encuentra en un espacio por muy estúpidos que sean.
Por un lado, tenemos una sociedad que no se detiene ante nada, sin tiempo, que simplifica cada paso. Sin embargo, por otro lado, encontramos una sociedad que con el simple hecho de estar de vacaciones se atonta y se somete a todos los estímulos que encuentra en un espacio por muy estúpidos que sean.
SEGURETAT
La Rambla, espai que uneix molts llocs de la ciutat. Al passar per ella ens trobem amb molta gent, uns més depressa i uns altres es prenen amb calma el passeig. Però, com sempre passa a les aglomeracions de gent, i més a La Rambla, s'ha d'estar pendent de molts factors que ens envolten. La seguretat passa a un terme molt important, ja que les coses que portem a sobre estàn lliures i exposades a la multitud. A l'hora, com els nostres sentits capten masses estímuls no podem estar per totes les coses a la vegada. Això els que lladres ho tenen molt present, i per aquest motiu La Rambla a part de ser un lloc emblemàtic s'ha convertit en un passeig perillós. Hem de tenir tots els sentits connectats i agafar les coses que portem com si en qualsevol moment ens ho poguessin prendre. Quan passegem podem veure molt facilment imatges com aquesta: les persones porten les seves bosses agafades i totalment pendent d'elles. Tot i que hagi augmentat la vigilància de la guàrdia urbana els robatoris segueixen vigents.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)