RELACIONS SOCIALS URBANES

Els bancs han d’estar col·locats linealment? D’aquesta manera s’afavoreix el contacte humà? El grup de bancs que hi ha situats a la part més alta de les Rambles és un punt de trobada per a molts transeünts que decideixen passar part del dia assentats observant el trànsit de persones que passegen amunt i avall per les Rambles. Per altres simplement és un bon punt per fer una parada i descansar uns minuts.

Aquest matí m’he passat una bona estona d’incògnita darrera els bancs simplement observant i ho he pogut corroborar. Efectivament algunes persones sols s’aturaven uns minuts, però n’he detectat una gran quantitat que estaven allà instal·lats com si fos un fet habitual per a ells, per no dir diari. M’he adonat que els era verdaderament difícil mantenir una conversa. Si eren només dues persones, els era relativament fàcil, ara bé, a la que el grup augmentava, les persones que quedaven als extrems d’aquest, restaven completament desconnectades i aïllades. Aquí a estat on m’he plantejat si realment la col·locació i distribució dels bancs era la correcta per a fomentar aquest tipus de contacte humà social a les Rambles.

Probablement enlloc de crear una zona tant lineal s’haurien de dissenyar zones de planta més orgànica per afavorir aquest tipus de relacions on les persones poguessin fer més grup.

SOCIETAT, VALORS I CIUTAT

La caixa de fusta representa la profunditat, la calidesa. La societat dels valors i les ciutats viscudes, amb les seves virtuts i els seus defectes. La xapa metàl·lica la superficialitat, la fredor. La societat superficial, llisa i homogènia, la societat de les disfresses i les aparences; la ciutat escenari, repleta d’icones i la pèrdua de valors per falta de filosofia i reflexió, la societat xarxa del món virtual.

La ciutat del futur hauria d’ésser una hibridació entre aquestes dues societats. Avançar està molt bé però no ho hem de fer tant pel dret. La verdadera evolució és avançar, aturar-te, mirar enrere, reflexionar i continuar avançant. La ciutat del futur ha d’ésser una ciutat tecnològica que aprofiti tots els avenços per construir una ciutat viscuda com la que ens parla Manuel Castells en vers la ciutat Planificada (ciutat escenari). La ciutat del futur ha de crear nous valor i conservant els valors bàsics de l’home com el respecte, la honestedat, el treball i l’esforç. La ciutat del futur ha d’estar constituïda per una societat profunda essent capaç d’aprofitar els millors beneficis de la societat xarxa, la societat de la informació: la velocitat, la mobilitat, la flexibilitat i el contacte humà ja sigui a nivell virtual o a nivell físic.

La ciutat del futur ha de crear nous punts urbans de trobada. Una xarxa sobreposada a la xarxa virtual ja existent; una xarxa física visible arreu de la ciutat. Com petits elements que parasitin i transformin la ciutat fent-la un lloc més humà, més vivible.

MEMÒRIA SENSITIVA DELS ESPAIS

Els espais que ens envolten estan plens de inputs que nosaltres rebem mitjançant els sentits. Un espai no és sols un lloc amb 4 parets o un parc amb 6 bancs, els espais contenen moltes altres coses que fa que es quedin en la nostra memòria. Per a adonar-nos també com influeixen les emocions i les sensacions en la percepció dels espais on vivim, què ens transmet i suggereix i què envolta aquell record, vaig plantejar un exercici a classe per obtenir més inputs sobre aquest punt que jo exposava, estimulant la memòria com a font d'informació, es planteja descriure sensitivament com era el lloc on jugàvem de petits i a posteriori, com ha canviat aquest lloc en l'actualitat.

En el meu cas, quan era petita els meus pares estaven construint casa nostra i recordo aquell espai amb olor a ciment, formigó, argila. És un record visual que s'ha gravat en la meva memòria amb aquest aroma, que cada cop que oloro em teletransporta a la meva infància en aquella casa. En canvi, hi havia persones que recordaven l'espai com un lloc molt assolellat i ple de plantes, altres que ho recordaven amb molt de soroll de nens o amb molts colors vius de les joguines de l'habitació i altres potser per una acció que realitzaven sempre en aquell lloc específic. En definitiva, són els petits gestos, la llum, el soroll, les textures, els olors... que es retenen i li donen un significat diferent a espais neutres per a la majoria de persones.

Crec que hauríem de ser capaços de concebre els nostres futurs espais configurant-los des dels ulls d'un nen que s'emociona, que li agrada tocar les superfícies pel tacte que tenen, que li crida l'atenció els sons de les coses... En definitiva, crear espais més propers a nosaltres, més humans ja que a part de la vista, hi han 4 sentits més que a vegades, els restem oblidats. Al fi i al cap, si cada persona és diferent, els nostres espais no poden ser iguals que els d’un altre, haurien de tenir algo que els faci propis i poder diferenciar-se i al mateix temps conviure amb la gran diversitat de percepcions que envolten l’entorn urbà.

La complejidad que lleva al desorden

En el pasado la sociedad se basaba en unas directrices muy restrictivas. El orden y la disciplina tenían un fuerte peso en la educación y en la moralidad de la sociedad. Con ésta imagen se ha intentando reflejar dicha excesiva organización y disciplina.





En la actualidad la sociedad se basa en un caos incontrolabre, sin límites, tanto a nivel social, cultural cómo de comunicación. Sin límites, ni fronteras, la sociedad se ve rodeada de posibilidades que muchas veces escapan de su compresión y el uso y las acciones que se llevan a cabo son indebidas y de dudosa moralidad.

La veu del ciutadà

Què millor que preguntar a la ciutadania per estar segur dels fets. Per corroborar les meves expectatives sobre els badulaques, vaig sortir al carrer a fer enquestes a la gent sobre els seus hàbits a l’hora d’anar a la fer la compra. I la veritat que els resultats no em van sorprendre. Quan preguntava on preferien anar a comprar, pràcticament tothom em responia “ Al mercat” ja que es el lloc on et trobes tota l’alimentació fresca i de bona qualitat. Però al moment en que demanava on anava a la gent a comprar casi tothom em responia “al super” o al “badu”. Això vol dir que la gent no té temps d’anar al mercat, passejar-se, xafardejar i elegir què és lo més saludable per ells.

El temps, el temps i el temps. Aquest és el factor que regula la nostra vida i els nostres actes quotidians, com és el mer fet d’anar a comprar.