La caixa de fusta representa la profunditat, la calidesa. La societat dels valors i les ciutats viscudes, amb les seves virtuts i els seus defectes. La xapa metàl·lica la superficialitat, la fredor. La societat superficial, llisa i homogènia, la societat de les disfresses i les aparences; la ciutat escenari, repleta d’icones i la pèrdua de valors per falta de filosofia i reflexió, la societat xarxa del món virtual.
La ciutat del futur hauria d’ésser una hibridació entre aquestes dues societats. Avançar està molt bé però no ho hem de fer tant pel dret. La verdadera evolució és avançar, aturar-te, mirar enrere, reflexionar i continuar avançant. La ciutat del futur ha d’ésser una ciutat tecnològica que aprofiti tots els avenços per construir una ciutat viscuda com la que ens parla Manuel Castells en vers la ciutat Planificada (ciutat escenari). La ciutat del futur ha de crear nous valor i conservant els valors bàsics de l’home com el respecte, la honestedat, el treball i l’esforç. La ciutat del futur ha d’estar constituïda per una societat profunda essent capaç d’aprofitar els millors beneficis de la societat xarxa, la societat de la informació: la velocitat, la mobilitat, la flexibilitat i el contacte humà ja sigui a nivell virtual o a nivell físic.
La ciutat del futur ha de crear nous punts urbans de trobada. Una xarxa sobreposada a la xarxa virtual ja existent; una xarxa física visible arreu de la ciutat. Com petits elements que parasitin i transformin la ciutat fent-la un lloc més humà, més vivible.
No hay comentarios:
Los comentarios nuevos no están permitidos.