Cada vegada és més freqüent veure aquestes pancartes dins la ciutat de Barcelona. Llençols que demanen a crits un barri més digne. La Plataforma “Raval per viure” es va crear per unir els esforços de veïns i comerciants indignats (davant la manca de solucions per part de l’Administració), que volen que el Raval sigui un barri digne. Però la dignitat en aquest sentit pot arribar a ser molt paradoxal. Què entenem per barri digne? La dignitat és un terme amb les mateixes denotacions per a tots els ciutadans? Òbviament és impensable. La societat de Barcelona és un híbrid de cultures, creences i maneres de pensar molt variades. És curiós, però com un mateix missatge pot amagar tants significats. En unes entrevistes realitzades al Raval fa poc més d’un any, es va demanar als transeünts què era un barri digne per a ells. Uns van contestar que un barri segur i tranquil; d’altres, que un barri sense prostitució; uns pocs que un barri com el d’abans, sense immigració, mentre que la majoria d’immigrants demanaven un barri on es sentissin més acollits. Curiosa paradoxa, no us sembla? Tots ells malgrat que amb pensaments diferents estaven demanant més atenció per part de l’Administració. Està clar que els ciutadans tenen el deure de contribuir de manera tributària, llavors hem de reconèixer que també tenen el dret de rebre quelcom de l’Ajuntament que mostri cert interès per a la millora en la qualitat de vida.
Bé doncs, l’Hotel Barceló situat a la rambla del Raval sembla que és la resposta de l’Administració. Un Hotel molt bonic que dóna molt prestigi a la Rambla del Raval i de rebot al propi barri. Perfecte. Un Hotel de luxe situat al barri amb l’índex d’immigració més elevat. Segons l’Ajuntament això aporta nous visitants i directament noves butxaques al barri i d’aquesta manera més riquesa, més beneficis, més moviment, bla, bla bla... si però, un hotel on mai podran entrar la majoria de veïns del barri (no el podran gaudir) i on ni en un dels seus millors somnis podrien dormir. Això és pensar en el barri? Confrontar dos mons tan oposats és pensar en els ciutadans? Millorar les Rambles del Raval amb equipaments pensats pels veïns sí es pensar en el Raval. Millorar les façanes i les zones verdes també és pensar en el Raval. Crear més punts de trobada i d’oci al barri també és pensar en el Raval. Però sembla, que la ciutat s’ha d’engalanar i posar els seus millors vestits per així enamorar i captivar el millor turisme d’arreu, el turisme més selecte i el turisme de la cultura, capaç d’admirar arquitectures esculturals de col·leccionista.
