4 punts

1.       VISIÓ DE FUTUR

L’avenç tecnològic és inevitable en aquesta societat i cada cop va en augment. Tota aquesta tecnologia permet crear nous usos, instruments, materials, serveis, etc, que a simple vista sembles creats per a facilitar-nos la vida. Cal dir, però, que aquesta és una idea per a joves generacions, és a dir, les que ja han crescut dins d’aquest món i estan acostumats.

Tots aquests avenços han desembocat a un ritme de vida més elevat, tant per a les persones com pel transport, comerç, serveis, etc. I és que avui en dia el que compte és la velocitat, o sigui, produir o fer el màxim de coses en el menor temps possible (a part de amb el mínim cost possible).

A causa d’aquesta velocitat; un ritme que el món no pot seguir, estem esgotant molts recursos naturals. Aleshores aquí és quan la societat es posa en alerta i intenta buscar alternatives i solucions. Està clar que tal i com volem encarar la societat, és a dir, amb unes necessitats, comoditats, etc, “hem de seguir” fent ús dels recursos del planeta. Però es podria disminuir i controlar.

En aquest punt, i sobretot en aquesta última dècada, es vol conduir a la societat cap a un sistema ecològic i sostenible. D’aquí surt tot el tema de les energies renovables, els cicles de vida tancats per a no malgastar recursos, panells solars, etc. Un recull de tots aquests mètodes ho podem trobar en les Smart Cities (ciutats intel·ligents). Aquestes ciutats reuneixen una sèrie de factors amb l’objectiu de reduir les despeses que costa fer “x” serveis, facilitar la mobilitat o el dia a dia de les persones, reduir consum inútil de llum o aigua, etc. Tot això ho fan mitjançant la tecnologia. Col·loquen sensors en tots els punts que els interessa per a tenir-ho tot controlat.

També amb aquests sensors pots obtenir la informació des de qualsevol central, ordinador o mòbil. És una manera d’intentar tenir-ho tot per mà i per que sàpigues què passa al teu voltant.

Aquesta idea ens la venen com a quelcom que aporta tranquil·litat i seguretat al saber que pots controlar-ho tot i pots prevenir els problemes. Però aquesta idea, de connectar i relacionar qualsevol màquina amb base de dades, pot donar que pensar.

Estem connectats alhora a una xarxa virtual on tothom podria accedir a tot o, més dramàticament, qualsevol podria saber de tu, i això no aporta ni seguretat ni tranquil·litat.

No estic en contra de tot el que suposa aquests avenços i tota la tecnologia, però em de ser conscients que no tot ens portarà a coses bones, sinó que tindrà certs punts negatius.

2.       PROBLEMA

És inevitable el creixement de la societat i, és evident, que cada cop anirem augmentant en nombre. Això fa que necessitem més espai i recursos, cosa que el planeta Terra no ens ho pot donar al 100% de forma natural. Per això l’ésser humà ha de fer “ardits” per a donar llos a aquesta nova societat.

Cada ciutat o terreny té uns límits. Dins d’aquests hi ha la civilització, més concretament, els espais urbans. Aquests espais necessiten d’unes característiques: que sigui un terreny estable, que hi hagi aigua a prop, que les condicions naturals, climàtiques, etc siguin òptimes... Per això les ciutats no es poden ampliar fàcilment agafant terreny a la Terra. La quasi única opció que queda és ocupar espai del cel, és a dir, construir en vertical. També gràcies als avenços de la construcció i els nous materials, els rascacels cada cop són més usats. Tot això crea una ciutat molt atapeïda, on no hi ha espais oberts, verds, i tot són edificis, formigó i poc camp de visió.

Aquesta ciutat caòtica i grisa pot crear atabalament, claustrofòbia, tristesa, monotonia, espais tancats, poca orientació, falta de llum, de sol, poca amplitud tant físicament com visual, etc. A part de tot això també ens podem trobar amb molta informació i pes visual, molts inputs, molta construcció junta i això fa que sembli desordenat o no hi hagi una jerarquia en els espais.

Els habitants d’aquestes ciutats no s’hi paren a pensar en aquest espai en el que s’han de moure. L’hàbit de la ciutat és anar corrents d’una banda a l’altre sempre amb algun objectiu: anar a la feina, a comprar, tornar a casa, etc. És a dir, no utilitzen l’espai per a passejar, relaxar-se o contemplar (tot i que hi pot haver poca cosa a contemplar), sinó que utilitzen els carrers com a via de transport i no veuen més que aceres i parets de pedra. La majoria d’aquest target es desplaça com els cavalls: amb la vista al capdavant, sense mirar als voltants, com un túnel borrós on només enfoquen a un punt fix; cap a la direcció on volen anar. No destaquen res important en el espai, un espai que per a la quantitat d’informació i càrrega visual que hi pot haver no crida l’atenció en cap punt concret i pot ser difícil d’ubicar-se.

Tants espais i carrers estrets amb edificis alts fan que no arribi la llum, no hi passi l’aire, hi hagi foscor i poca sensació d’amplitud. Els espais oberts donen sensació de llibertat, tranquil·litat, naturalesa, amb molta llum que dona alegria, energia, dinamisme creat per les ombres i reflexes en moviment, etc. I tot això manca en les ciutats.

No es pot canviar l’hàbit de vida de les persones, però sí la qualitat i facilitar el pas dins d’aquesta ciutat, simplificar els espais, millorar-los i intentar convertir els punts febles en forts.

3.       SOLUCIÓ

Dins d’una societat que va, sobretot, cap a l’avenç tecnològic i el major ús d’aquest, sembla contradictori no usar-ho com a millora de l’espai. Però s’ha de tenir en compte que molts mètodes o materials primitius poden tenir la mateixa eficàcia. A més en una ciutat on to ja està construït resulta inútil posar-se a instal·lar tecnologia i gastar recursos tant naturals, econòmics o energètics.

Aleshores podem fer servir quelcom que ja tenim per mà, algun material/objecte fàcil d’obtenir, que ja coneixem i amb vàries aplicacions alhora.

Aquest material és el mirall, o més concretament, les seves característiques com: reflectir la llum i conduir-la, doblar la imatge, pot ser semitransparent, pot ser de vidre o en qualsevol altre superfície, etc.

Per a transformar els punts febles en forts, com s’ha dit abans, les aplicacions del mirall podes estar en:

-  Edificis molt alts que ocupen un espai aeri i fan que vegis poc tros de cel. Solució: recobrir totes les façanes dels pisos més alts amb miralls per a disminuir la sensació d’altitud i per a que es reflecteixi més el cel.

- Carrers molt estrets i foscos que crees espais tancats on no hi arriba la llum. Solució: revestir tot el paviment de miralls per a reflectir la imatge del cel i la llum.

-  Carrers estrets i monòtons amb façanes molt dures que porten a la claustrofòbia o l’afogament espacial. Solució: posar miralls a banda i banda de les façanes per a multiplicar la imatge i donar més amplitud al carrer.

-  Carrers o espais on no hi arriba la llum solar a tot arreu. Solució: col·locar estratègicament miralls inclinats per a les façanes (o elements) per a conduir la llum i dirigir-la cap a on es vulgui.

- Punts morts o llocs problemàtics de poc camp de visió. Solució: posar miralls en el punt exacte per a ampliar la visió o avisar del “perill”.

-  Espais molt tancats o petits amb poca amplitud visual. Solució: col·locar miralls convexos o còncaus per a distorsionar la imatge i a conseqüència la visió sobre aquest espai.

- Espais oberts, parcs o zones verdes amb “obstacles” pel mig que no permeten veure-hi a 360º, o punts cecs. Solució: col·locar a certa alçada miralls inclinats (45º aprox.) al voltant d’aquest espai per a veure què hi ha al darrere d’aquest obstacle.

- Punts de la ciutat que manquen d’atraure atenció o els hi falta llum, etc. Solució: posar miralls en punts estratègics (on la gent s’hi topi) enfocant cap a aquests espais.

- Interseccions de carrers molt estrets, iguals i confusos on la gent no sap d’on ve o cap a on va el carrer. Solució: posar miralls a les interseccions enfocant cap al carrer que es desvia. També es podria anunciar el nom del carrer ben gran o amb llum. Això facilitaria el desplaçament.

-  Mobiliari o elements urbans molt voluminosos i amb pes visual que fan que vegis un espai atapeït. Solució: revestir o fer el mobiliari de miralls per a fondre’s amb l’entorn i “desaparèixer”.

- Carrers interiors petits, estrets, plens de interseccions on perds la orientació o la sensació d’amplitud espacial. Solució: col·locar miralls ben grans i a una certa alçada i inclinats (45º aprox.) enfocant a “tots” els terrats de la ciutat, al cel i a l’horitzó.