8/6/12
4 punts
1.
VISIÓ DE FUTUR
L’avenç tecnològic és
inevitable en aquesta societat i cada cop va en augment. Tota aquesta
tecnologia permet crear nous usos, instruments, materials, serveis, etc, que a
simple vista sembles creats per a facilitar-nos la vida. Cal dir, però, que
aquesta és una idea per a joves generacions, és a dir, les que ja han crescut
dins d’aquest món i estan acostumats.
Tots aquests avenços han
desembocat a un ritme de vida més elevat, tant
per a les persones com pel transport, comerç, serveis, etc. I és que avui en
dia el que compte és la velocitat, o sigui,
produir o fer el màxim de coses en el menor temps possible (a part de amb el
mínim cost possible).
A causa d’aquesta velocitat; un
ritme que el món no pot seguir, estem esgotant molts
recursos naturals. Aleshores aquí és quan la societat es posa en alerta
i intenta buscar alternatives i solucions. Està clar que tal i com volem
encarar la societat, és a dir, amb unes necessitats, comoditats, etc, “hem de
seguir” fent ús dels recursos del planeta. Però es podria disminuir i
controlar.
En aquest punt, i sobretot en
aquesta última dècada, es vol conduir a la societat cap a un sistema ecològic i sostenible. D’aquí surt tot el tema
de les energies renovables, els cicles de vida tancats per a no malgastar recursos,
panells solars, etc. Un recull de tots aquests mètodes ho podem trobar en les Smart Cities (ciutats intel·ligents). Aquestes
ciutats reuneixen una sèrie de factors amb l’objectiu de reduir les despeses
que costa fer “x” serveis, facilitar la mobilitat o el dia a dia de les
persones, reduir consum inútil de llum o aigua, etc. Tot això ho fan mitjançant
la tecnologia. Col·loquen sensors en tots els
punts que els interessa per a tenir-ho tot controlat.
També amb aquests sensors pots
obtenir la informació des de qualsevol central, ordinador o mòbil. És una
manera d’intentar tenir-ho tot per mà i per que sàpigues què passa al teu
voltant.
Aquesta idea ens la venen com a
quelcom que aporta tranquil·litat i seguretat al saber que pots controlar-ho tot i pots prevenir els problemes. Però
aquesta idea, de connectar i relacionar qualsevol màquina amb base de dades,
pot donar que pensar.
Estem connectats alhora a una
xarxa virtual on tothom podria accedir a tot o, més dramàticament, qualsevol
podria saber de tu, i això no aporta ni seguretat ni tranquil·litat.
No estic en contra de tot el
que suposa aquests avenços i tota la tecnologia, però em de ser conscients que
no tot ens portarà a coses bones, sinó que tindrà certs punts negatius.
2.
PROBLEMA
És inevitable el creixement de la societat i, és evident, que cada cop
anirem augmentant en nombre. Això fa que necessitem més
espai i recursos, cosa que el planeta Terra no ens ho pot donar al 100%
de forma natural. Per això l’ésser humà ha de fer “ardits” per a donar llos a
aquesta nova societat.
Cada ciutat o terreny té uns
límits. Dins d’aquests hi ha la civilització, més concretament, els espais
urbans. Aquests espais necessiten d’unes característiques: que sigui un terreny
estable, que hi hagi aigua a prop, que les condicions naturals, climàtiques,
etc siguin òptimes... Per això les ciutats no es poden ampliar fàcilment
agafant terreny a la Terra. La quasi única opció que queda és ocupar espai del
cel, és a dir, construir en vertical. També
gràcies als avenços de la construcció i els nous materials, els rascacels cada
cop són més usats. Tot això crea una ciutat molt
atapeïda, on no hi ha espais oberts, verds, i tot són edificis, formigó
i poc camp de visió.
Aquesta ciutat caòtica i grisa
pot crear atabalament, claustrofòbia, tristesa, monotonia, espais tancats, poca
orientació, falta de llum, de sol, poca amplitud tant físicament com visual,
etc. A part de tot això també ens podem trobar amb molta informació i pes
visual, molts inputs, molta construcció junta i això fa que sembli desordenat o
no hi hagi una jerarquia en els espais.
Els habitants d’aquestes
ciutats no s’hi paren a pensar en aquest espai en el que s’han de moure.
L’hàbit de la ciutat és anar corrents d’una banda a l’altre sempre amb algun
objectiu: anar a la feina, a comprar, tornar a casa, etc. És a dir, no
utilitzen l’espai per a passejar, relaxar-se o contemplar (tot i que hi pot
haver poca cosa a contemplar), sinó que utilitzen els carrers
com a via de transport i no veuen més que aceres i parets de pedra. La
majoria d’aquest target es desplaça com els cavalls: amb la vista al capdavant,
sense mirar als voltants, com un túnel borrós on només enfoquen a un punt fix;
cap a la direcció on volen anar. No destaquen res important en el espai, un
espai que per a la quantitat d’informació i càrrega visual que hi pot haver no
crida l’atenció en cap punt concret i pot ser difícil
d’ubicar-se.
Tants espais i carrers estrets amb edificis alts fan que no arribi la
llum, no hi passi l’aire, hi hagi foscor i poca sensació d’amplitud. Els espais
oberts donen sensació de llibertat, tranquil·litat, naturalesa, amb molta llum
que dona alegria, energia, dinamisme creat per les ombres i reflexes en
moviment, etc. I tot això manca en les ciutats.
No es pot canviar l’hàbit de
vida de les persones, però sí la qualitat i facilitar el pas dins d’aquesta
ciutat, simplificar els espais, millorar-los i
intentar convertir els punts febles en forts.
3.
SOLUCIÓ
Dins d’una societat que va,
sobretot, cap a l’avenç tecnològic i el major ús d’aquest, sembla contradictori
no usar-ho com a millora de l’espai. Però s’ha de tenir en compte que molts
mètodes o materials primitius poden tenir la
mateixa eficàcia. A més en una ciutat on to ja està construït resulta inútil
posar-se a instal·lar tecnologia i gastar recursos tant naturals, econòmics o
energètics.
Aleshores podem fer servir
quelcom que ja tenim per mà, algun material/objecte fàcil d’obtenir, que ja
coneixem i amb vàries aplicacions alhora.
Aquest material és el mirall, o més concretament, les seves característiques com: reflectir la llum i
conduir-la, doblar la imatge, pot ser semitransparent, pot ser de vidre o en
qualsevol altre superfície, etc.
Per a transformar els punts
febles en forts, com s’ha dit abans, les aplicacions del mirall podes estar en:
- Edificis molt alts que ocupen
un espai aeri i fan que vegis poc tros de cel. Solució: recobrir totes les
façanes dels pisos més alts amb miralls per a disminuir la sensació d’altitud i
per a que es reflecteixi més el cel.
- Carrers molt estrets i foscos
que crees espais tancats on no hi arriba la llum. Solució: revestir tot el
paviment de miralls per a reflectir la imatge del cel i la llum.
- Carrers estrets i monòtons amb
façanes molt dures que porten a la claustrofòbia o l’afogament espacial.
Solució: posar miralls a banda i banda de les façanes per a multiplicar la
imatge i donar més amplitud al carrer.
- Carrers o espais on no hi
arriba la llum solar a tot arreu. Solució: col·locar estratègicament miralls
inclinats per a les façanes (o elements) per a conduir la llum i dirigir-la cap
a on es vulgui.
- Punts morts o llocs
problemàtics de poc camp de visió. Solució: posar miralls en el punt exacte per
a ampliar la visió o avisar del “perill”.
- Espais molt tancats o petits
amb poca amplitud visual. Solució: col·locar miralls convexos o còncaus per a
distorsionar la imatge i a conseqüència la visió sobre aquest espai.
- Espais oberts, parcs o zones
verdes amb “obstacles” pel mig que no permeten veure-hi a 360º, o punts cecs.
Solució: col·locar a certa alçada miralls inclinats (45º aprox.) al voltant
d’aquest espai per a veure què hi ha al darrere d’aquest obstacle.
- Punts de la ciutat que manquen
d’atraure atenció o els hi falta llum, etc. Solució: posar miralls en punts
estratègics (on la gent s’hi topi) enfocant cap a aquests espais.
- Interseccions de carrers molt
estrets, iguals i confusos on la gent no sap d’on ve o cap a on va el carrer.
Solució: posar miralls a les interseccions enfocant cap al carrer que es
desvia. També es podria anunciar el nom del carrer ben gran o amb llum. Això
facilitaria el desplaçament.
- Mobiliari o elements urbans
molt voluminosos i amb pes visual que fan que vegis un espai atapeït. Solució:
revestir o fer el mobiliari de miralls per a fondre’s amb l’entorn i
“desaparèixer”.
- Carrers interiors petits,
estrets, plens de interseccions on perds la orientació o la sensació d’amplitud
espacial. Solució: col·locar miralls ben grans i a una certa alçada i inclinats
(45º aprox.) enfocant a “tots” els terrats de la ciutat, al cel i a l’horitzó.
7/6/12
6/6/12
5/6/12
3/6/12
Naming
trace senses : Muestra perfectamente el concepto de rastros que se perciben con los sentidos.
Proyecto final | Visio de futur
PROJECTE INOVADOR | VISIO DE FUTUR
El que es inovador del projecte es la seva capacitat futurista de canvi.
Es un projecte no estátic, sinó que parteix d’una base sólida i l’usuari la pot anar modificant segons convingui. Es crea un vincle entre disseny y usuari poc frequent en espais no interactius.
La interacció d’aquest espai es basa en la relació entorn-usuari, y futur-usuari.Depenent de com el futur afecti al usuari, aquest s’inspirará dibuixant d’una manera o una altre.
Es un espai que dona oportunitat a la gent d’expressarse amb llibertat i sense restriccions, més enllá de la falta de respecte cap un diseny.
Es tractaría d’un espai on de les parets surten diferents escultures de plastelina, que tu pots modificar. On taules, parts del terra... consten de volumetries fácils de deformar amb el tacte o la pressió del própi cos.
Ha de ser el cos de l’individuu el que modifiqui l’ambient.
En principi l’element principal de l’espai tant en parets com en terra, es la plastelina o qualsevol elemet tan fácil de modificar.
Per altre banda la fusta com a material de mobiliari, es una bona opció, no només per el seu desgast continuu natural, sinó per la seva fácilitat per a ser ‘‘grafitada’’ per el ser humá.
Un espai d’art, on mobiliari, parets, sostre i terra es modifiquen continuament y humanament.
SENSACIÓ
La sensació a de ser d’espai cambiant, d’espai artístic, d’espai que envelleix amb els rastres de la gent. Un envelliment futurista, una gráfica que evoluciona amb la societat y la fa participa.
Un espai amb color pero net. Un espai tot blanc on el color estigui puntualement repartit per les obres de cada usuari.
Un espai amb llum, molt neutre, que deixi lloc a els usuaris-artistes.
PROPOSTA DEL PROJECTE
Crear un espai on lo natural (entenem natural com quelcom creat al món naturalment), sigui el concepte básic.
Crear un espai on la gráfica evolucioni amb el transcurs del temps, un espai on la gráfica no sigui algu estátic, sinó que tingui l’esséncia de algu natural ( que creix, es desenvolupa i mort).
Un espai on la gent experessi el que vol: aquesta idea es creará, perdurará un temps i/o será esborrada per un altre idea o anirá desapareixent per diferents factors.
El futurisme d’una gráfica que varia, que no es constant, que evoluciona conforme pasa el temps i la gent canvia.
PER A EXPLICAR EL MEU PROJECTE
He buscado distintos autores de distintas obras que reflejan exactamente el concepto y la estética que quiero que mi proyecto tenga.
En primer lugar muestro el trabajo de Rudolf Stingel: que refleja claramente el concepto de rastro, marca en un espacio. En cierto modo su trabajo puede parecer un cumulo de basura, si mas no por sus diferentes objetos expuestos en la pared ( botellas, chicles....), pero es la essencia de lo que se busca. Un seguido de rastros reales, hechos por el própio usuario i que abarquen cualquier tipo de posibilidad artística.
Alternative Streetart - The inversion House This isn’t so much “traditional” streetart. But who decides whats traditional or not? We loved it, so we post it. Created by Dan Havel and Dean Ruck.
Esta obra de arte alternativa me sirve como a referente para explicar mi proyecto ya que muestra perfectamente la intencio´n del amueblamiento del espacio.
Esa madera que comentaba antes, desgastada, pintada... fácil de ‘gravitar’ por el usuario.
Corner Orifice* - 2010, Plaster:
Es una obra que refleja perfectamente el conjunto de volumétricas que podrían sobresalirse de paredes y suelos para ser deformadas por el usuario. Algo que forma parte del espacio, que permanece atado a el pero que se relaciona directamente con el entorno y se modifica según su criterio.
Come up to my Room is one of many events that will be held during the week of January 20 to 24 as part of the Toronto International Design Festival:
En este caso esta obra más que un referente podría ser una maqueta conceptual de la harmonía y la fugacidad del espacio que quiero crear. Los papeles colgados irán y vendrán: nacerán, se desarrollaran y morirán o serán remplazados por otros.
Este seguido de obras muestra a la perfección la interacción de lo humano con el material elegido: la plastelina.
Creando formas, relieves, marcas, colores, que según su continuo modelamiento irán canviando durante el paso del tiempo.
Memory is Tokujin Yoshioka’s new design for Moroso, fruit of his poetic originality:
En este caso, el material del objeto no es madera, pero es un objeto que va asociado perfectamente a la idea de canvio, de deformación...
Podría ser uno de los materiales y/o objetos que permanecieran en este espacio canviante.
+(2011),+colored+plasticine+(Central+pavilion).++.jpg)
Seguidamente plasmo un tema de Norma Jeane:
Quizás de todos los mostrados es el que mejor se adapta a lo que quiero desarrollar en este proyecto.
la plastelina como elemento fundamental de la exposición. Una habitación blanca en donde el único color i forma que habita es el de este material.
Aunque no la utiliza igual que Norma Jeane, se crea una gráfica en un espacio neutro que es la protagonista del espacio en si.
.jpg)
Untitled (After Sam):
El espaci de exposición muestra su paso del tiempo con la no rehabilitación de paredes en la parte interior.Esto otorga el sentido del paso del tiempo a la obra.
Me sirve como referente de aplicación de arquitectura en el espacio interior.
Solució | Avantprojecte
SOLUCIÓ | AVANTPROJECTE
Aquesta investigació i la aplicació encarregada es durant a terme en un edifici situat al c/
L’intervenció será a l’interior de l’edifici i a part de la façana.
Després d’un seguit d’análisis sobre els diferents sentits del ser humá, m’interessa tractar el sentit de la visió, com a una aplicació que garanteix el continuu desenvolupament y canvi en una societat del futur.
Les gráficques que es diseñen són permanents en l’espai, no són naturals, no s’adapten al futur cambiant, són estátiques.
Amb l’objectiu de aconseguir una visió cap el futur el meu projecte intentará plasmar una gráfica que evolucioma, una gráfica que té l’essencia de la naturalesa: el continuu canvi.
Aquest canvi continuu será derivat de l’us que els usuaris de l’espai vulguin adoptar.
El món del futur es un món que cada cop s’adapta més a les noves tecnologies i canvis de la societat. Crear un espai on la gráfica acompañi aquest sentiment de canvi, de degradació dels materials tals com a humans.
Entenem per humá quelcom creat per la naturalesa del món en que vivim. Així doncs els cossos de les persones són quelcom humá, natural que el própi futur o avanç en el temps degrada.
L’esséncia de lo natural es el continuu cambi, per aixó naturalesa y societat cambien contínuament, es el punt en comú dels dos factors: el canvi.
Així doncs l'intenció es crear un espai on el blanc sigui el color fonamental.
Blanc, es l'auséncia de color, l' auséncia de quelcom, que embruti l'escena de l'obra d'art.
S'ha de crear un espai neutre, on l'obra d'envelliment de l'usuari sigui l'element principal.
Un espai on conviguin 2materials que es modifiquin fácil i contínuament per l'usuari que i interactua.
Per una banda l'utilització de fusta com a material per amueblar l'espai. Taules, cadires, escales.... de fusta nova pero desgastada, que amb el temps i el pas dels usuaris encara o será més.
Per d'latre banda: plastelina: Es un material fácil de moldejar per qualsevol y que ademés te una gran capacitat per reproducir certs moviments ( la pressió dels dits contra ella, les unges clavades, un colze pressionant...)Es un material amb materia de forma ( per anomenar-ho d'alguna manera) y fácil de moldejar.
Problematica
PROBLEMA
Formen part d’una societat amb un alt creixement demográfic que evoluciona contínuament. Invaim l’espai natural i massifiquem les zones urbanes. El fet de no poder expandir el territori urbà per por a disminuir l’espai natural provoca la massificació de ciutats i l’adopció d’un sistema constructiu altiu.
Els elevats nivells de contaminació i polució en el medi ambient són deribats de l’industrialització i l’avanç tecnologic.
Tot i així la societat del futur preten ser una societat ‘naturalista’. Ho escric entre cometes ja que podrá ser naturalista segons els condicionants que la mateixa societat tecnologica en la que ens movem, ens imposa.
Intentem ser sostenibles i si no ho intentem ho fem veure. Imaginem una societat on els terrats estan ples de vegetació on, els parcs són l’element principal, una ciutat sense polució, no contaminada.
On els recursos no renovables no s’exhaureixen, peró no volem sacrificar els nostres plaers. Volem seguir anant amb cotxe, comprem objectes que són derivats d’un procés d’industrialització i que, pertant, contaminen durant els seus processos productius..
Pero el més important d’aixó no es ni la polució ni la contaminacio ( ja que es un tema que ja s’esta tractant), es la degradacio, envelliment, pas del temps.
Vivim amb una societat on l’adaptació a l’entorn i als temps que es desenvolupen es molt important. L’esséncia de quelcom natural es la seva adaptació i canvi durant el transcurs del temps i la gráfica, es quelcom no natural, permanent en el temps i que no varia.
La idea es que, en una societat de canvi, de futur, que evoluciona i canvia continuament, crear una gráfica que s’adecui a aquestes necessitats. Un grafisme que evolucioni, que neixi, es desenvolupi i es mori continuament, deixant pas a altres grafismes que seguirán eternament, donant vida a aquest espai.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)