12/5/12

Motivacions Personals

Des de fa alguns anys la compra per internet suposa el meu mètode preferit de compra. Per aquesta raó i pel fet que la comoditat i la facilitat a l’hora de comparar preus, consumeixo més productes de forma on-line que física. En canvi no m’agrada el poc tracte o la manca de informació de segons quins productes adquireixes per internet i la devolució sol ser molt incòmode fent que es perdi molt de temps fins que aconsegueixes l’article sol·licitat.


Per això i tinguent en compte que l’ubicació de l’edifici està a una zona amb una gran quantitat de tendes i locals comercials m’interessa desenvolupar i plantejar cap on van els nous espais de consum fusionant la compra física amb la compra virtual. Plantejar un nou concepte de “centre comercial“.




Centre Comercial Las Arenas




Per aquesta raó em plantejo com seran els nous espais de consum tenint en compte les noves tecnologies i productes que ens faciliten el consum de productes. L’objectiu és crear un sistema nou de consum que aporti els beneficis de totes dues modalitats, la virtual i la física. És cert que aquest nou sistema anirà dirigit a un públic molt puntual com són, alguns dels consumidors masculins que detesten anar de compres i passar hores cercant el que busquen i un sector empresarial que no consta de temps material per a fer les compres entre setmana, aquests usuaris volen destinar el seu temps lliure a altres activitats d’oci o a escapades enlloc d’anar de compres, pensen que totes dues modalitats de consum tenen una manca de serveis per tal de que aquest, s’adapti a ells i al seu estil de vida. 

Així com les tendes suposen un temps important per a buscar, remenar, emprovar, amb totes les seves cues corresponent al vestidor, caixa... es beneficia per a un millor tracte amb el client i un assessorament o valor afegit, en canvi, l’internet impedeix realitzar-les a temps real i sempre s’ha d’esperar mínim 15 dies per a aconseguir el producte a les cases dels consumidors, sense cap tracte personal.



10/5/12

En proceso...

 







 
...en proceso...
La meva visió del futur passa per l'AUTOSUFICIÈNCIA. Crec que els pròxims anys hi haurà una tendència a equipar els espais habitats (urbans i rurals) amb solucions de disseny més o menys complexes per augmentar l'autonomia d'aquestos hàbitats a l'hora d'aconseguir recursos per mantenir la seva funció original (vivenda, oficina, oci...).

Kubik és un espai de treball comú i interdisciplinar. Tot i que cada àrea de treball és estàtica i limitada, la configuració amb que s'ha actualitzat l'edifici original fomenta la sociabilització d'espais, que augmenta la interacció i intercanvi d'experiències per part dels seus ocupants.

De cara al futur, crec que Kubik hauria de potenciar els dos aspectes anteriors: Autosuficiència i Sociabilització. El meu projecte es diu @goraKubik consisteix en adequar la primera planta per acollir un lloc on els treballadors de Kubik puguin acudir per descansar, fer un àpat o simplement moure un poc el cos per compensar tantes hores de cadira i pantalla. De la mateixa manera que els ocupants reben un servei de l'edifici, l'edifici s'aprofita de l'activitat d'@goraKubik  per aconseguir recursos i equipament necessari per continuar satisfent els usuaris.

El primer referent que m'ajudarà a desenvolupar la idea d'@goraKubik són les famoses Oficines de Google, on s'ha creat un entorn (exageradament) saludable i estimulador per estimular la creativitat i convivència d'uns treballadors que passen molt temps a la oficina. Augmentant el benestar dels treballadors augmenten la productivitat i la humanitat de les oficines.


 


Altre referent a tenir en compte són les noves solucions per transformar l'exercici físic en una font d'electricitat. L'aprofitament energètic d'un passatemps saludable com és l'esport encaixa perfectament en la filosofia d'@goraKubik.


 










De cara a l'utilització de residus per equipar l'edifici i així millorar la seva habitabilitat he trobat un projecte que es pot extrapolar a la terrassa. L'objectiu és crear una superfície d'aïllament tèrmic que ajudi a regular el fred durant l'hivern a base dels envasos i ampolles utilitzats al llarg de l'any.





Continuant amb l'aprofitament de les deixalles generades durant l'activitat de l'edifici, parlem ara del mobiliari d'@goraKubik: A Kubik hi ha una producció important de residus de paper. Aquest material es pot tractar de manera senzilla per aconseguir diferents subproductes que poden equipar l'àgora amb mobiliari auxiliar, nous materials de construcció, decoració efímera...



 



 









Per últim, crec convenient equipar @goraKubik amb un petit sistema superproductiu d'hidroponia que permeti als usuaris comptar amb ingredients frescos per fer amanides, infusions i demés àpats a canvi d'un mínim consum d'aigua i electricitat com els que es mostren a continuació.











L'àrea escollida per desenvolupar la intervenció és l'espai interior de la primera planta que connecta el pati de llums amb la terrassa, amb els dos exteriors inclosos.

 

Materials

Palettepavillion de a. ml und partner 
Paper Tower de Shigeru Ban Architects

El projecte s'enfoca cap a una vessant sostenible, ja que si parlem de futur no podem oblidar d'on provindran els recursos. És per això que la fusta i els seus derivats representen la millor opció, tant per a les seves qualitats de resistència, com per la calidesa que desprèn, perquè permet una alta transformabilitat i sobretot pel seu procés de fabricació: és un recurs natural que es genera i descomposa amb molta facilitat.

Objecte

Juegos Reunidos de Geyper

Com si es tractés d'una caixa plena de jocs però sense haver-n'hi cap. Els usuaris són els que defineixen l'ús al qual destinaran l'espai. Tot el que siguin capaços d'imaginar i portar a terme els nens i nenes a l'hora de desenvolupar activitats en el seu temps lliure, hi té cabuda en aquest espai.
La referència a Juegos Reunidos s'ha d'entendre més com a la possibilitat d'entretenir-se de moltes maneres diferents i no tant com a que els jocs que inclou són limitats o tenen unes regles molt marcades.

Nom


El cau serà un lloc pensat per a que els nens i nenes del barri puguin jugar lliurement, un espai que puguin sentir com a seu, com ho fan els seus companys que viuen a àrees menys urbanitzades; fent servir la seva imaginació i aprofitant elements que tenen al seu abast, com els que els hi atorga la naturalesa.
Contextualització


Partim de la base que en un futur no excessivament llunyà el petroli s'acabarà i que mentrestant el preu del combustible, i per tant el del transport no para d'augmentar. A més a més, cada cop és més la gent que considera que una sèrie de premisses (que partiexen de moviments com l'Slow Food, la Teoria del Decreixement, o les Transition Towns) són un model a seguir o a tenir en compte:



- Cal replantejar el model de producció, distribució i comercialització de fruita i verdura.
- Cal que donem al menjar el valor que es mereix. La gastronomia és una part molt important de la cultura.
- Cal trobar la manera d’evitar el malbaratament d’aproximadament la meitat dels aliments que produïm al planeta.
- No té sentit menjar maduixes a l’hivern. Cal que consumim productes estacionals.
- No té cap sentit que una patata viatgi 6000 km abans d’arribar al nostre plat, ni que les pomes vinguin de Xile i els kiwis de Nova Zelanda. Cal que consumim productes autòctons o que trobem la manera de conrear-ne d’altres.
- Cal tenir en compte els perills evidents de l’explotació de la terra amb finali- tats comercials.
- Cal revaloritzar les tasques relacionades amb el món de l’agricultura i al ramaderia.




Definició del projecte


Així doncs, el projecte plantejat consisteix en partir de la base que això seria un edifici de vivendes, i que a la planta superior el que hi hauria d'haver és un hivernacle pensat per a l'autoabastiment de la gent de l'edifici. 
Es tracta d'habilitar el que ara és la segona planta, per tal que la llum hi entri hi pugui ser un espai destinat al conreu d'hortalisses, on a més a més hi haurà alguna zona de descans.




Naming 



L'era


“1. Espai aplanat, ferm, a vegades enrajolat o empedrat, on es baten les messes. "Qui no vulgui pols que no vagi a l’era."
2. Espai petit de terra destinada al conreu d’hortalisses, flors, etc.
3. Període cronològic que comença amb un fet important a partir del qual es compten els anys i del qual sovint pren el nom. Era de Dioclecià.

4. Passat del verb SER.” 


Maqueta Conceptual







INICIO DEL PROYECTO


NUESTRO PAN DE CADA DÍA

En qué mundo vivimos? es una pregunta que la mayoría de la sociedad se ha repetido miles de veces, una pregunta que la mayoría de la sociedad no sabe cómo responder. Día a día podemos mirar, escuchar o leer informativos que hablan de lo que ocurre en cada rincón de este gran mundo: guerras, hambre, riqueza, pobreza, avances científicos y tecnológicos, etc.
 Vivimos en una sociedad donde la velocidad y el ansia por querer más y más están a la orden del día. La realidad, todos estos sucesos nos sobrepasan, y a partir de ahí es cuando algunos eligen aislarse emocionalmente y psicológicamente de todo aquello que está pasando. Se refugian en un mundo de fantasía donde la realidad no existe. Otros, en cambio, se dirigen hacia la reflexión, buscando una manera de solucionar y superar la situación en la que se encuentra.

La sociedad es consciente de que vivimos en un mundo acelerado y estresante. El tiempo es un concepto que hoy en día provoca tensión, en vez de tomarlo como un intervalo donde nos podamos dedicar a nosotros y a nuestras obligaciones sin necesidad de estar en continuo estrés. Todas estas tensiones las llevamos a cuestas, provocando un cansancio físico y psíquico extremo quitándole el sueño a más de uno.


Las oficinas de trabajo son un ejemplo claro que define este estrés y tensión. Siempre se han visto como espacios estáticos donde cada uno tiene una mesa y un asiento asignado para cada día. A lo largo de los años el espacio de oficina ha ido cambiando en cuanto a la distribución, el mobiliario, el ambiente espacial, la organización, la comunicación entre el personal, etc. Oficinas que se han ido adaptando en respuesta a mejorar la calidad de vida del trabajador.

Las oficinas de Google es un claro ejemplo que rompe totalmente con la estructura de la oficina contemporánea. Estas oficinas despiertan la envidia de muchos trabajadores ya que cuenta con salas de masaje, cafetería, gimnasio, conectados entre sí a partir de un tobogán que les devuelven la infancia, áreas de descanso y de diversión. Uno de los puntos fuertes de estas oficinas es la libertad que otorga para poder trabajar donde estés más a gusto, también consta de pantallas dobles que ahorran tiempo y que aumentan la productividad.
Es necesario fomentar la sociabilidad y la creatividad de la persona.





FOTOGRAFIAS INICIO PROYECTO

INTRODUCCIÓN VELOCIDAD Y LA SOCIEDAD DEL S. XXI


La sociedad en que vivimos es maravillosa, con sus permanentes avances en ciencia y tecnología, así como la apertura de nuevos horizontes que cada día parecen expandirse más lejos, produciendo en nosotros una especie de atracción fatal, inevitable hacia la ilusión de una mejor vida, de mayor confort y posibilidades. Sin embargo, y a medida que los tiempos avanzan y nos sumergimos en e! siglo XXI, nuestras sociedades se alejan cada día más de la posibilidad de lograr lo que tanto ansían: paz interior, armonía, equilibrio psicológico y emocional. Porque vive sometida a permanentes tensiones producidas por el ansia incontrolable de progreso, la lucha por el cargo ambicionado, el sin tiempo para finalizar obligaciones, la crisis de valores afectivos y familiares, la temeraria supervivencia de la delincuencia, la inseguridad en las calles, el enloquecido tránsito, los interminables huecos de las carreteras, la corrupción, el alto costo de la vida, entre otros muchos factores, son los desencadenantes de lo que ha sido llamado la "epidemia del tercer milenio": el estrés.
El estrés es un enemigo insidioso, astuto, oportunista, y en este alocado vivir en el que estamos inmersos, cuando nuestra capacidad de respuesta no alcanza a contrarrestar el peso de lo que interpretamos, por tener demasiadas cosas que hacer simultaneamente, como amenazas, su presencia se convierte en un formidable obstáculo contra la calidad de vida, minando en toda su extensión nuestra posibilidad de lograr una vida plena y armoniosa.